Aquesta pel·licula tracta sobre la Mizuki, una dona que perd al seu marit, Yusuke, i tres anys despres, el fantasma d'aquest se li apareix a casa seva quan menys s'ho esperava.
Els dos emprenen una aventura, i en aquesta aventura visiten a tota la gent que va ajudar a Yusuke a trobar el camí per tornar a casa.
Primer visiten a un home gran que encara no sap que es mort, i l'ajuden a seguir el seu camí per descobrir-ho i així quedar-se tranquil.
Després van a casa d'una parella que va ajudar a Yusuke. La germana petita de la dona va morir quan era molt jove a causa d'una malaltia. Ella no es va poder perdonar mai que abans de que aquesta moris, li proivis tocar el piano, que era el que més li agradava. Amb l'ajuda de la Mizuki va poder comunicar-se amb la germana i que aquesta toques el piano.
Finalment visiten a un home a qui se li va morir el fill, i la dona del fill, que vivia amb ell, no ho va poder superar mai, perque encara el veia i el podia sentir. Mizuki i Yusuke van ajudara a la jove parella.
Quan van marxar d'aquell poblat, Yusuke va portar a la Mizuki a una platja molt bonica, on desepareix per sempre perque ella pugui tornar a casa.
En aquest camí que emprenen junts descobreixen moltes coses l'un de l'altre que no sabien explicat mai quan Yusuke estava viu. També es perdonen moltes coses: l'aventura del Yusuke amb un altre dona, que aquest es suicides... Queden en pau un amb l'altre.
Jo personalment, la pel·licula se'm va fer una mica llarga, ja que van haver-hi algunes coses que no vaig entendre, com per exemple: perqué tothom pot veure al Yusuke, perqué porta a la Mizuki en aquella platja i desapareix alli, etc.
Però penso que l'argument estava bé, era una pel·licula de fantasmes però al mateix temps hi predominava l'amor i en cap moment hi ha hagut una visió terrorifica.
Les imatges eren molt bones; la cascada, la platja, les cases, etc. Em van agradar molt, encara que penso que quan hi havia un fantasma i hi posaven boira ho van exagerar massa.
També penso que haurien d'haver trobat la sintesi entre el món material i el món fantasmagoric, ja que a mi costar diferenciar quan es tractava d'algú viu o d'un fantasma.
La meva part preferida de la pel·licula va ser quan l'habitació de l'home gran, la paret estava plena de flors de paper retallades, perqué era el seu
hobby. I que quan aquest home desapareix, les flors es desenganxen de la paret una a una. Aquesta imatge em va agradar molt.
Foto del Festival del cinema de Sitges -feta per mi-
